---O por suerte o por desgracia, cuando me haces falta, siempre estas ahí---

lunes, 4 de enero de 2010

Una De Monopoly?¿?


Despres de la setmana tot el món espera ansiosament que arribi el cap de setmana....

Qui no... uns per a sortir altres per veure a la PARELLA uns altres els amics i d'altres simplement es reuneixan per a sopar i acavar jugant a un joc de taula...

Es una manera trankila de passar les nits del cap de setmana ja que en aquests temps que estem no estem per gastar gaire...

De jocs de taula hi ha moltissims però un del mes coneguts és "EL MONOPOLY" avui en dia qui no coneix un joc tan popular com el monopoly!! un joc en el qual la meta és guanyar el maxim de diners i comprar el maximo de carrers possibles per poder construir i guanyar mes diners!!!


Es un joc en el qual no fa falta ser molt llest per a jugar no depèn d'estratègies per a guanyar, simplement és sort llençar els daus bé i tenir la sort de que et surti el numero que tant desitges!!!

Qui no vol a conseguir els carrers mes cars!!
Per la meva opino els mes bons són les cantonades les taronges, vermelles, grogues, verdes i blaves si les blaves....

Qui no a lluitat per aquests dos carrers les quals estan a un pas de la casella de sortida...
són les dues caselles mes cares del joc com tinguis sort i agi un dels jugador(pringadillu) que caigui just quan les tens edifiques...

mare meva es queda plomat!!!

Però lo bo en aquest joc per molt que la gent pensi que, el que guanya és el que té les mes cares esta equivocat!!!
Simplement és sort!! jo mateix sent propietari de les mes cares i mare meva....
no ho vull ni pensar però em van deixar plomat!!!

Sort que és un joc que si no..... malament niriam.....

Lo dit gent en aquests temps de crissis que els diners no sobren les opcions són limitades,
aixi que neu cap l'armari agafeu la caixa vella dels jocs que teniu hi ha gaudir!!

Que per a passar una bona nit envoltat dels amics i de la gent Estimada (ME TO) no fa falta tenir diners si no un bon joc i molta estona lliure per a gaudir!!!


Records a TOTS/AS i gaudir de les bones estones una salutació!!!!


(K)X100000

lunes, 14 de diciembre de 2009

..Avuin Un Conte...

La RaTeTa QuE EsCoMbRaVa L'eScAlEtA






Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.


-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!

Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Quac, quac, quac!!

-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.

També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Kikirikí, kikirikí !!!

-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

I la rateta, fent-se pregar li va dir:

-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

-Fuig, fuig, que m’eixordes!!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:

-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

I la Rateta, fent-se l’estreta:

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Miauu, miauuu!

-Sí, amb tu sí que em vull casar!

-Miauu, miauuu !!!

I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

Aquell dia tothom li deia a la rateta:


-Ves amb compte amb aquest gat!

-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!


I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.


----------------FI-----------------------

Moralitat de la història, encara que les aparences enganyin, qui no arrisca no sabra el que li passara...

A qui no li han explicat aquest conte de petit, en el llit, la mama l'explica mentre lentament es navem tancant els ullets..

Quan ets petit tots els contes acavan bé..no es perquè.. Però una cosa és segur que en la vida real si vols viure el teu PROPI CONTE res sortira a la primera tindras que arriscar per a ser FELIÇ..

Enrecordeu-vos encara que les aparences enganyin i troveu l'animal mes feroç que et puguis Imaginar...enrecordet Pot ser el millor!!

Que paseu tots un molt bon dia!!!

petons i fins aviat!

viernes, 11 de diciembre de 2009

..Un Començament..

De vegades el dia comença buit de esperanças

I les coses van com mes va pitjor

La Foscor et supera

Ningu enten gens

El mon es una maquina sorda

Sense sentit ni llogica

De vegadas esperas...

I esperas....

I esperas....

Pero no pasa res

Veus pasar de llarg coses MARAVELLOSAS!!

Els destins mes espantosos semblan inevitables

A Vegades no tens ni idea del que tens que fer..

Ni de qui se suposa que ets

Ni de on estas

I Sembla que el dia acavara igual que a començat...

Pero de cop i volta alli esta devant teu, ple de color i de vida ESPERANTE!!

Tal i com l'avias imaginat

L'ARBRE VERMELL!!!



Com Un llibre de ilustracions per a nens petits se li pot trovar tant de sentit en la vida cotidiana
o com li pot donar un sentit a un sentiment que es pot tenir....


Recordeu encara que el dia comenci de la pitjor manera sempre pero sempre
hi ha algun petit detall, sigui el que sigui , el podem tindre devant, al costat, radera o estigui on estigui que sempre ens alegrara el dia.


EL MEU ARBRE VERMELL


Llibre:El Arbol Rojo
Autor:Shaun Tan